La ciutat i la província de València no van sofrir la repressió franquista fins al final de la guerra, en ser un dels darrers territoris a caure conquerits per les forces de Franco. Així, a l’abril del 1939, va començar una campanya de repressió per tal d’eliminar tot el que pogués recordar a la situació anterior al 18 de juliol del 1936. El món de l’esport no va escapar d’aquest procés brutal, dissenyat per posar fi a qualsevol senyal de dissidència. La repressió es va aplicar de forma sistemàtica, afectant tant individus (esportistes, administradors esportius, mestres d’educació física, periodistes) com col·lectius (clubs, federacions i associacions esportives, etc.). Les conseqüències d’aquest procés per a les persones catalogades com a «enemics» del nou règim van ser diverses: condemnes a mort, empresonaments, exili, multes econòmiques, depuracions laborals. Fins i tot en el món esportiu es van aplicar fortes sancions. De manera semblant, les noves autoritats polítiques van exercir un control absolut sobre els clubs i les federacions esportives per tal de prevenir qualsevol forma d’oposició al nou règim.
Paraules clau: postguerra; franquisme; repression; esport; València