El futbol, i concretament el F.C. Barcelona, ha estat un espai molt poc visitat per les ciències socials. Amb l’objectiu de trencar aquesta incomunicació sorgeix la idea de la tesi doctoral titulada: “Futbol, metàfora d’una guerra freda”, on, des de l’antropologia social i cultural, s’ha intentat fer un retrat del Barça i una aproximació acadèmica d’aquest fenomen social que trenqui amb els reduccionismes, els tòpics i el menyspreu que des del món universitari, sovint, s’ha dedicat al Barça i al món de l’esport en general.
Per què el Barça ocupa tant d’espai social a Catalunya? Quina societat és aquesta on multitud de gent dedica una part important del seu temps a seguir la trajectòria d’un club de futbol? A emocionar-se amb els seus gols, les seves victòries o les seves derrotes? Per què s’articulen discursos nacionals en nom seu? Respondre i explicar correctament, amb rigor i de forma entenedora, aquestes i d’altres qüestions ha estat l’objectiu d’aquest estudi.
Capítol rere capítol es van repassant i desxifrant tots els aspectes simbòlics i rituals que l’entorn blaugrana genera. Començant per una contextualització històrica del F.C. Barcelona i seguint per una anàlisi mitològica del club, la seva anàlisi com a símbol identitari i una lectura antropològica dels ritus que es generen al voltant de l’entitat blaugrana: partits de futbol, jornada de portes obertes, ofrena floral a en Rafael Casanova, els actes del centenari, la visita al Museu del Club, les celebracions de victòria, etc.
La segona part de la tesi està dedicada a la interpretació dels ritus barcelonistes analitzant-los amb la mirada del que jo havia après dels clàssics de l’antropologia: Douglas, Durkheim, Geertz, Leach, Gluckman, Lévi-Strauss, Mauss, Radcliffe-Brown i Victor Turner, al qual vull fer una menció especial, ja que aquesta tesi té un deute molt gran amb l’obra d’aquest autor. De fet, la seva teoria del símbol desenvolupada al seu llibre la selva dels símbols ha estat una eina d’interpretació permanent al llarg de la tesi; així com la seva noció de ritu com a drama social desenvolupada al seu llibre el procés ritual que ens permet llegir el futbol com una enorme posada en escena que una societat fa per veure’s a si mateixa i per dramatitzar tant el que la uneix com els conflictes que la travessen.
Seguint aquests ensenyaments, la tesi posa en evidència que els estadis de futbol són un espai privilegiat per llegir els valors d’una societat, les seves tensions, la seva transformació, allò que ens uneix i allò que ens separa… En definitiva, que l’estudi del futbol és també un viatge al moll de l’os de la societat catalana i una bona eina de diagnosi dels conflictes que la travessen, també els latents o potencials.
La tesi acaba amb un epíleg obert en què s’analitzen les relacions dels rituals esportius i, concretament, els generats pel Barça, amb els ritus religiosos. Al final s’arriba a la conclusió que aquestes relacions van més enllà de la simple analogia per esdevenir una mena de religió etniconacional.
